25-A

"Punxada sobiranista", titulava avui El Periódico de Catalunya en portada i a cinc columnes, en un exercici de simplisme i, ja posats, de clara lectura electoral. Un titular socialista, diguem-ne. En canvi, l'independentisme té motius per considerar que, fins a cert punt, les consultes d'ahir són un èxit.
És remarcable la capacitat no només de mobilització, sinó també de cohesió que han suposat les consultes. Hi ha qui ha votat, però també n'hi ha que han treballat, i alguns molt, perquè les consultes fossin una realitat. I és simptomàtic que sigui una part de la societat civil qui ho tiri endavant, perquè significa que aquesta assumeix que la seva classe política (aquella que ofereix diverses opcions, la que es distreu amb sentències que encara s'han de pronunciar, la que mareja la perdiu amb les seleccions) es troba immersa en un batibull tan patètic com inútil.
Un altre èxit atribuïble a les consultes és la naturalitat amb què part de la ciutadania ha expressat la seva voluntat que aquest país sigui normal d'una vegada. No se'n treu res, de cremar fotos o banderes: és la paraula el que ens farà caminar. Es crida molt més amb un vot que amb una consigna.
L'èxit més important de les consultes, de totes maneres, és la minsa minoria que ha votat no, perquè força a la reflexió. A Catalunya no hi ha una majoria social favorable a la independència i, d'entre aquesta majoria, hi ha hagut una part, molt petita, gairebé insignificant, a qui s'ha plantejat la proposta, que ha dedicat temps a pensar-hi i que ha volgut expressar-hi la seva oposició. I és aquest, el país a qui s'ha de convèncer. És allí, on s'han de fer passos endavant. És aquí, on alguna cosa es mou. Si n'hi ha que creuen que les consultes han punxat, és precisament en aquest punt on s'equivoquen.