OPAI!

Cagueu-vos a les calces. Segons l'organigrama de la Generalitat, l'Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa (OPCL) té un Responsable en Planificació i Control de la Contaminació Lluminosa i un altre Responsable de Coordinació i Assessorament en Prevenció de la Contaminació Lluminosa. És d'agrair la preocupació pública catalana per l'enlluernament dels seus ciutadans (i ciutadanes!) quan surten de nit al carrer.
L'OPCL està adscrita a la direcció general de Qualitat Ambiental, que, per a la vostra informació, no és el mateix que la direcció general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, ni que la direcció general del Medi Natural. Aquestes direccions generals, i d'altres, estan adscrites al seu torn al departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. (Nota al peu: quedeu advertits que anar clicant als botonets "+" de l'organigrama pot afectar greument el vostre benestar mental).
Si la meva ment obtusa no ho ha interpretat malament, segons la mateixa Generalitat (vegeu-ho), el departament de Medi Ambient i Habitatge té nou (9, posem-ho en xifres perquè quedi clar) alts càrrecs, que, segons els pressupostos del 2010 costarien 848.286,34 euros al cap de l'any (no és conya). Si agafem aquesta xifra i la dividim per 9, ens dóna que, de mitjana, el cost d'un alt càrrec de Medi Ambient i Habitatge és de 94.254,04 euros anuals o, si ho voleu, de 7.854,50 euros mensuals o, si ho preferiu, de 258,23 euros diaris (he estat generós i ho he dividit com si treballessin els 365 dies l'any; evidentment, sospirem alleujats, en un any de 366 dies el cost serà menor).
Serà un miracle si heu dut la lectura fins aquí, però com que avui tinc temps, continuo. Les ments més privilegiades ja haureu pensat en allò que Hisenda us reté de la nòmina (si teniu la sort de tenir-ne, és clar) en un mes i ho haureu comparat amb el que costa de mitjana un sol alt càrrec de Medi Ambient en un sol dia. Sí, té la seva gràcia, certament.
Un altre departament per animar-vos, posem, no ho sé, Interior, Relacions Institucionals i Participació. Tretze (13) alts càrrecs (clic), amb un cost anual de 1.269.413,52 euros (clac!). O sigui, de mitjana, un alt càrrec d'Interior té un cost de 97.647,19 euros a l'any, o bé 8.137,27 euros al mes, o bé 267,53 euros al dia (amb el mateix exercici generós de fa un parell de paràgrafs).
Dit d'una altra manera, els 22 alts càrrecs adscrits als dos departaments en mans d'Iniciativa tindran un cost per als catalans (i les catalanes) d'al voltant de dos (2) milions d'euros aquest any 2010, si fem cas del pressupost.
Estic segur que els ciutadans (i ciutadanes!) de Catalunya que tenen la sort d'obtenir més de 100.000 euros a l'any estaran molt satisfets de poder contribuir al sosteniment d'aquestes despeses. De ben segur no faran ús de la seva capacitat per trobar fórmules de no arribar a aquests 100.000 euros per no pagar més o bé no utilizaran la de fixar la seva residència fiscal, posem per cas, a Saragossa, per evitar el tram autonòmic català.
Vist que la política fiscal de Catalunya està en mans d'aquells que posen bicicletes per il·luminar arbres de Nadal, i atès que quan es tracta de la pasta de tots (i totes!) es pot fer rajar pel broc gros, aquest blog proposa que l'Oficina per a la Prevenció de la Contaminació Lluminosa es transformi immediatament i sense dilació en l'Oficina per a la Prevenció d'Aparició d'Il·luminats. OPAI sona millor que OPCL i, almenys, ens gastaríem els quartos en alguna cosa útil.

L'escrot

A Madrid hi ha centenars funcionaris "de finestreta", funcionaris que ningú sap què fan en Ministeris buits de competències com el de Cultura, Igualtat o Habitatge, i ja em sembla bé que els retallin el sou. Però aquí és diferent: els funcionaris catalans són sobretot mestres, metges i mossos que fan la seva feina deixant-hi la pell i mancats de recursos. Aquesta és la visió d'una diputada republicana al Facebook sobre l'estisorada del ZP al sou dels funcionaris.
I és que aquí a Catalunya, tothom ho sap, no hi ha pas funcionaris que es rasquin la bossa escrotal. I a Madrid, també ho sap tothom, de mestres, metges i polis no n'hi ha. I, no cal dir-ho, a enlloc, ni a Catalunya ni a Madrid, no hi ha assessors amb Visa Or i cotxe oficial, càrrecs de confiança del govern, llepaculs, aprofitats ni altra fauna per l'estil.
A Catalunya sempre l'hem tingut més llarga: diuen les males llengües, per exemple, que Pere el Catòlic va perdre la batalla de Muret després d'haver passat una nit ben acompanyat. Sigui com sigui, aquí no fem mai res malament, no ens malgastaríem mai en lloguers inútils a Nova York els pocs quartos que no ens deixem robar i, si ens toquessin gaire els pebrots, proclamaríem una Constitució com Déu mana en comptes d'un Estatut de pa sucat amb oli.
És evident que els catalans som lliures del Pecat Original i que, a nosaltres, no se'ns pot aplicar la màxima que de mestres, metges i ases n'hi ha a totes les cases. Celebrem-ho, què cony: nosaltres sí que tenim un bon escrot.