Gourmets

Queda tan en evidència la poca qualitat de la democràcia espanyola quan a un jutge l'asseuen al banc dels acusats després d'investigar els crims del franquisme com quan una llei aprovada en referèndum es pot dur davant del Tribunal Constitucional. I diu molt d'Espanya que, per a l'intel·lectualam progre madrileny, l'afer Garzón mereixi els esgarips unànimes de torn i l'Estatut, un silenci còmplice amb l'statu quo.
L'Almodóvar i companyia tenen esperit de gourmet: és més guai defensar Garzón que partir-se la cara per les mamarratxades dels provincians. En canvi, la caverna política,la Brunete mediàtica i, en fi, el conjunt de la dreta espanyola pecarà d'un enfilall de xacres escandaloses, que evitarem desglossar per manca d'espai i de temps, però si d'alguna cosa no se'ls pot acusar és d'incoherència: a l'hora de repartir, ho foten tot al mateix sac i ja us podeu anar apartant. Després de totes les barrabassades que hem arribat a sentir, encara sentim i, de ben segur, ens queden per sentir amb l'Estatut, encara és hora que un sol d'aquests Rousseau de pa sucat amb oli hagi tingut els pebrots suficients per piular sobre la salut democràtica d'Espanya.
Tota aquesta colla de mestretites amb ulleres de sol i de gest condescendent haurien de tenir present una frase d'Aristòtil que agraeixo personalment a Google: l'excel·lència moral és resultat de l'habitud. Abans de donar lliçons cal estar legitimat per fer-ho.