Democràcia significa el govern del poble. Quan el poble aprova una llei, directament, en referèndum, aquesta llei no pot ser sotmesa a una colonoscòpia. I un Estat que permeti que les seves institucions la practiquin no es mereix els seus ciutadans, ni els ciutadans es mereixen aquest Estat.
Si Catalunya és una nació, no té Estat propi i l'Estat al qual pertany no la mereix, és lògic preguntar-se a què han estat jugant i, sobretot, a què juguen els nostres representants polítics. Ara es reuneixen, ara analitzen, ara parlen entre ells pel mòbil, amb aquells aires d'importància. S'esquincen les vestidures, pronuncien paraules volgudament altísones, copien vells eslògans.
Volen que ens posem al seu darrere, com si es mereixessin que els llepéssim el cul, mentre aguanten una pancarta amb una frase florida, quan l'única veritat que hi ha rere aquesta cortina fètida, rere aquesta funció d'escalfabutaques, rere aquest circ de sàtrapes i arribistes que hem viscut els últims anys, és aquesta: les nacions no proclamen estatuts. Proclamen constitucions.
Si mai en tenen els pebrots, ens mereixeran. Mentrestant, que el facin sols, el préssec.
dimarts, 29 de juny del 2010
dilluns, 14 de juny del 2010
També
Que jo sàpiga, tinc tres familiars directes morts a la Guerra Civil espanyola. Un besavi per part del pare i un besavi i un tiet-avi per part de la mare. Tots van ser assassinats a principi de la guerra, fins on tinc coneixement o fins on he pogut deduir, pels elements incontrolats que van sorgir a la rereguarda catalana en aquells temps foscos. El meu avi patern es va escapar a l'últim moment de ser afusellat durant els Fets de la Fatarella i a un altre tiet-avi matern el va salvar un alcalde, crec que d'ERC, d'una mort segura a mans dels incontrolats.
Al besavi per part del pare el van matar perquè era carlí. El besavi i el tiet-avi per part de mare eren, pel que sé, de la Lliga Regionalista de Cambó. Tots eren catòlics, un mal negoci en aquell moment i en aquell lloc, que és aquest, aquesta mateixa terra. Al besavi per part de mare no el van trobar mai. Al tiet-avi el van trobar al costat d'una riera cosit a bales. Al besavi per part de pare sabem on està enterrat.
No em considero catòlic. He votat idees diametralment oposades a les que ells tenien. Però sempre he pensat en ells. No m'importa el que creguessin. Ni el que pensessin. Només sé que vinc d'ells. Que l'única memòria que me'n podré emportar seran records escapçats, esguards en silenci i llàgrimes eixutes dels que els van conèixer.
Ells també van ser catalans, pagesos que van treballar aquesta terra, que l'estimaven. També van escriure la història que no es pot llegir, la de cada dia. Fins que també els van assassinar. Fins que també van ser víctimes. Ni millors ni pitjors. Víctimes.
Els recordo. I no els oblidaré mai.
Al besavi per part del pare el van matar perquè era carlí. El besavi i el tiet-avi per part de mare eren, pel que sé, de la Lliga Regionalista de Cambó. Tots eren catòlics, un mal negoci en aquell moment i en aquell lloc, que és aquest, aquesta mateixa terra. Al besavi per part de mare no el van trobar mai. Al tiet-avi el van trobar al costat d'una riera cosit a bales. Al besavi per part de pare sabem on està enterrat.
No em considero catòlic. He votat idees diametralment oposades a les que ells tenien. Però sempre he pensat en ells. No m'importa el que creguessin. Ni el que pensessin. Només sé que vinc d'ells. Que l'única memòria que me'n podré emportar seran records escapçats, esguards en silenci i llàgrimes eixutes dels que els van conèixer.
Ells també van ser catalans, pagesos que van treballar aquesta terra, que l'estimaven. També van escriure la història que no es pot llegir, la de cada dia. Fins que també els van assassinar. Fins que també van ser víctimes. Ni millors ni pitjors. Víctimes.
Els recordo. I no els oblidaré mai.
dilluns, 7 de juny del 2010
La palla
No descobrirem la sopa d'all si afirmem que Intereconomia no és pas un canal filocatalà, que diguem. L'última que han armat ara és la d'un tertulià que insulta sense compassió a la pobra consellera Geli. La raó és una guia sobre el sexe per a joves que s'ha publicat al web de la Generalitat.
La pàgina en qüestió sembla un Kamasutra escrit pels germans Grimm, amb dibuixets, jocs interactius i conceptes tan xupi-guais com el "petting", que, per cert, i és curiós, no significa el que em pensava. Molt possiblement hi hagi millors maneres, i més barates, d'enfocar l'educació sexual des d'una administració pública, però s'ha de reconèixer, almenys, l'esforç del departament de la Geli per no limitar-se al missatge de posa't el condó.
En tot cas, el tertulià d'Intereconomia li fot pel broc gros i deixa a la consellera com un drap brut. És greu que aquest senyor la insulti, però ho és més encara que el moderador li rigui la gràcia, cosa que ja és prou indicativa del tarannà no ja del propi canal, sinó també dels presumptes periodistes que hi treballen. Sembla que la Geli farà la denúncia corresponent i estarà per veure si la justícia espanyola actua igual en aquest cas que com va actuar amb el Pepe Rubianes.
Rubianes, precisament, sigui on sigui, es deu estar fent un bon fart de riure amb una de les afirmacions que, entre els insults i altres disbarats, proclama el tertulià, segons el qual "s'ensenya els nens a pelar-se-la". I és que qualsevol que tingui tita entre les cames sap perfectament que, per a tal cosa, no cal pas un màster...
La pàgina en qüestió sembla un Kamasutra escrit pels germans Grimm, amb dibuixets, jocs interactius i conceptes tan xupi-guais com el "petting", que, per cert, i és curiós, no significa el que em pensava. Molt possiblement hi hagi millors maneres, i més barates, d'enfocar l'educació sexual des d'una administració pública, però s'ha de reconèixer, almenys, l'esforç del departament de la Geli per no limitar-se al missatge de posa't el condó.
En tot cas, el tertulià d'Intereconomia li fot pel broc gros i deixa a la consellera com un drap brut. És greu que aquest senyor la insulti, però ho és més encara que el moderador li rigui la gràcia, cosa que ja és prou indicativa del tarannà no ja del propi canal, sinó també dels presumptes periodistes que hi treballen. Sembla que la Geli farà la denúncia corresponent i estarà per veure si la justícia espanyola actua igual en aquest cas que com va actuar amb el Pepe Rubianes.
Rubianes, precisament, sigui on sigui, es deu estar fent un bon fart de riure amb una de les afirmacions que, entre els insults i altres disbarats, proclama el tertulià, segons el qual "s'ensenya els nens a pelar-se-la". I és que qualsevol que tingui tita entre les cames sap perfectament que, per a tal cosa, no cal pas un màster...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
