El pet

La Terra es tira un pet, amb cua, i s'arma un bon guirigall. Serveixi aquesta breu nota per expressar el malestar generalitzat de les meves neurones davant el desvessall de dades a què han estat exposades: els milers de vols cancel·lats, els milions de passatgers que dormen en lliteres, el tant per cent de treballadors que no han pogut anar a treballar, els milers de milions que perden diàriament les companyies aeronàutiques, uns altres milers de milions de paquets de missatgeria que no s'han pogut entregar, els altres milions que s'embutxaquen les companyies d'autocars i les de trens, els quatre duros que arrepleguen els taxistes, l'agost que fan els hotels, hostals, restaurants, bars, càmpings i aneu a saber si també les cases de barrets, els erasmus que no han pogut tornar a casa, els que volien marxar-ne i no han pogut, la boda que no s'ha celebrat, l'autocar del Barça, el condemnat xiulet de l'àrbitre del Barça, i, que no me'n descuidi tampoc, els parts meteorològics, les fotos en infra-roig de la cua del pet (per cert, del servei meteorològic de Noruega, Noruega país de volcans), les previsions, el vent, els núvols, el sol, la pluja, els aeroports que tanquen, l'hora que han tancat i l'hora que preveuen obrir, l'hora que no obren quan havien d'obrir, l'hora que obren parcialment i la que obren totalment, els espais aeris, les previsions dels governs, les teories sobre la fi del món i el puto dia del Judici Final.
Enmig de tot aquest merder, l'única pregunta que no s'ha respost satisfactòriament és per què, si no hi havia ni un avió volant pel cel i tot l'esvalot l'hem tingut a peu de carrer, ho anomenen caos aeri.