El Papa i el català

Ve el Papa i es munta el Cristo gros. Al Facebook, un grup advoca per donar a l'Àfrica el que costa que vingui i un altre grup exhorta a treure la senyera mentre desfila pels carrers de Barcelona amb aquella mena de tanc fleuma. Hi ha gent -paraula, que ho han vist aquests dos ullets- que pertany als dos grups. Vaja, gent que vol que el Papa vingui de gorra i poder treure la senyera igualment, que qualsevol excusa és bona.
Més inquietant encara està la cosa al món real. Monges emocionades, ecosocialistes indignats, anuncis a Il Corriere della Sera... Segons La Vanguardia, tots els catalanoparlants ens hem de córrer perquè el Papa hará un uso sustantivo del català, cosa que, segons Rajoy, és la millor cosa que ha passat al català en mil anys. Val a dir que, a banda de l'exageració, és millor que el Papa mastegui el català que no una sentència del Tribunal Constitucional, vist el panorama.
Segons sembla, que el Papa entoni lletanies en català ens dóna una dimensió internacional perdurable i no hi ha una falsedat, volguda o no, més gran. Només cal recordar que el català es va utilitzar als Jocs Olímpics de Barcelona durant quinze dies i encara és hora que els guiris que pixen a les Rambles demanin birra en l'idioma propi d'aquest país.
El millor que pot passar al català és que els que el parlem no hi renunciem, ni a parlar-lo ni a escriure'l amb una mínima decència. És l'única esperança que li queda. El Papa pot parlar en català, però els catalans no podem fer el papanates.