El préssec

Democràcia significa el govern del poble. Quan el poble aprova una llei, directament, en referèndum, aquesta llei no pot ser sotmesa a una colonoscòpia. I un Estat que permeti que les seves institucions la practiquin no es mereix els seus ciutadans, ni els ciutadans es mereixen aquest Estat.
Si Catalunya és una nació, no té Estat propi i l'Estat al qual pertany no la mereix, és lògic preguntar-se a què han estat jugant i, sobretot, a què juguen els nostres representants polítics. Ara es reuneixen, ara analitzen, ara parlen entre ells pel mòbil, amb aquells aires d'importància. S'esquincen les vestidures, pronuncien paraules volgudament altísones, copien vells eslògans.
Volen que ens posem al seu darrere, com si es mereixessin que els llepéssim el cul, mentre aguanten una pancarta amb una frase florida, quan l'única veritat que hi ha rere aquesta cortina fètida, rere aquesta funció d'escalfabutaques, rere aquest circ de sàtrapes i arribistes que hem viscut els últims anys, és aquesta: les nacions no proclamen estatuts. Proclamen constitucions.
Si mai en tenen els pebrots, ens mereixeran. Mentrestant, que el facin sols, el préssec.