També

Que jo sàpiga, tinc tres familiars directes morts a la Guerra Civil espanyola. Un besavi per part del pare i un besavi i un tiet-avi per part de la mare. Tots van ser assassinats a principi de la guerra, fins on tinc coneixement o fins on he pogut deduir, pels elements incontrolats que van sorgir a la rereguarda catalana en aquells temps foscos. El meu avi patern es va escapar a l'últim moment de ser afusellat durant els Fets de la Fatarella i a un altre tiet-avi matern el va salvar un alcalde, crec que d'ERC, d'una mort segura a mans dels incontrolats.
Al besavi per part del pare el van matar perquè era carlí. El besavi i el tiet-avi per part de mare eren, pel que sé, de la Lliga Regionalista de Cambó. Tots eren catòlics, un mal negoci en aquell moment i en aquell lloc, que és aquest, aquesta mateixa terra. Al besavi per part de mare no el van trobar mai. Al tiet-avi el van trobar al costat d'una riera cosit a bales. Al besavi per part de pare sabem on està enterrat.
No em considero catòlic. He votat idees diametralment oposades a les que ells tenien. Però sempre he pensat en ells. No m'importa el que creguessin. Ni el que pensessin. Només sé que vinc d'ells. Que l'única memòria que me'n podré emportar seran records escapçats, esguards en silenci i llàgrimes eixutes dels que els van conèixer.
Ells també van ser catalans, pagesos que van treballar aquesta terra, que l'estimaven. També van escriure la història que no es pot llegir, la de cada dia. Fins que també els van assassinar. Fins que també van ser víctimes. Ni millors ni pitjors. Víctimes.
Els recordo. I no els oblidaré mai.